Les jornades de difusió del projecte per part de la UOC va tenir lloc entre els dies 1 i 3 de juny i es va caracteritzar per involucrar a actors molt diversos, generant un interessant intercanvi d’idees i mirades.
El primer dia vam començar amb una taula rodona a Sant Celoni, on després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde de la ciutat, el Dr. Martí Boada va fer una reflexió inicial sobre la situació dels boscos i els canvis que estan vivint tant pel canvi climàtic com per les transformacions socials i econòmiques viscudes. Va enfatizar la importància de capacitar-nos per comprendre i estar al dia del coneixement i fugir dels tòpics poc constructius. Tot seguit, en Jordi Pagès, enginyer forestal i membre del GRAF durant dos anys, va aprofundir en el diagnòstic de la situació, partint des dels grans incendis de l’any 94 fins a les projeccions a futur. Va presentar la complexa situació actual per als cossos d’extinció, per la profunda transformació del paisatge i del clima a la zona Mediterrània, i les dificultats per seguir aplicant receptes prèvies, davant el qual només ens queda apostar per la creativitat i la imaginació.
A continuació, en Néstor Portes de l’entitat Pego Viu va fer el tret de sortida d’un bloc més centrat en la perspectiva comunitària. Es va presentar com un “representant del futur”, en tant que Pego ha viscut recentment dos grans incendis devastadors i el paisatge ja ha patit canvis molt radicals, com la actual sequera extrema. Des del seu col·lectiu, l’aposta és la defensa del territori mitjançant un ample ventall d’activitats i persones involucrades, amb l’esperança que alguna de les opcions acabi funcionant. Al fil d’aquesta esperança, la investigadora del projecte PyroLife Isabeau Ottolini, va reivindicar també la importància de conèixer i visibilitzar aquest tipus d’iniciatives locals que lluiten amb un repertori d’activitats molt divers per mantenir vius aquests territoris i tractar d’abordar així els problemes de fons dels incendis forestals, com per exemple, l’abandonament rural, la pèrdua de la cultura del foc o l’urbanisme especulador, entre d’altres. Una projecció esperançada cap al futur que tot seguit va continuar la Kathleen Uyttewaal, també investigadora del projecte PyroLife, presentant els camins d’adaptació per als incendis forestals que en la seva recerca ha co-creat amb múltiples actors de la zona del Montseny. Una guia de possibles canvis (socials, educatius, administratius i econòmics) a diferents escales, des d’un model de governança anticipatòria i creativa que també sap reconèixer i visibilitzar les accions que ja s’estan fent, en una bona direcció.
Per tancar aquestes reflexions cap al futur, en Martí Romaní, membre de l’equip Edufire Toolkit a la Fundació Pau Costa, va presentar el projecte junt amb l’experiència pilot que van dur a terme a Taradell, situat a un entorn rural que comparteix similituds amb els altres territoris presents a la taula rodona. A partir d’aquí, va reflexionar sobre com l’educació emergeix com una dimensió clau en tots aquests diagnòstics i propostes, donat el nivell de transformació social i cultural que necessitem per abordar els reptes que tenim en matèria d’incendis i canvi climàtic. I posant també l’esperança en unes noves generacions que ens poden ajudar a imaginar situacions i trobar respostes que encara no existeixen.
Després de la taula rodona i per tancar la jornada, vam gaudir d’un petit tastet de productes locals de la zona del Montseny i de Pego -com formatges, cervesa o castanyes- a la plaça de la Vila de Sant Celoni, complint també la funció de visibilitzar i reivindicar la importància de consumir productes locals i de proximitat com una estratègia més per a la prevenció d’incendis forestals.
El diumenge, l’ajuntament de Sant Celoni va organitzar una sortida a Can Terrades, formant part de la Setmana de la Natura. Aquí, el propietari forestal i ramader Josep Maria Saurí ens va mostrar el paper de la ramaderia extensiva en els serveis ambientals.
Primer vam visitar un bosc típic del Montnegre que està gestionat des de fa moltes generacions (des-de l’any 1300 com a mínim!). En particular, es fa la gestió silvopastoril, és a dir, combinant desbrossament amb maquinària i el pasturatge dels ramats, aconsegueixen crear espais oberts dins del bosc. També, es practica la trasterminància, o moviments estacionals de curt recorregut amb el ramat. D’aquesta manera, es redueix el perill d’incendis forestals, a més de conservar la biodiversitat i les activitats tradicionals com la recol·lecció del suro. Impressionantment, cap arbre d’aquesta propietat ha mort de sequera malgrat els anys d’impactes acumulats al territori.
Després vam anar a la explotació ramadera, on Josep Saurí té unes aproximadament 600 ovelles de la raça Ripollesa i 50 cabres de la raça cabra blanca de Rasquera. Ens van compartir reflexions sobre els reptes als quals s’afronta avui en dia la ramaderia, però també sobre coses que donen esperança, com el relleu generacional per mantenir viu el món rural.
Finalment, el matí del 3 juny a la seu de la UOC, a Barcelona, vam continuar intercanviant idees i experiències, aquesta vegada amb una mirada més urbana i centrada en el paper de l’educació. Vam aprofundir en el diagnòstic de la situació actual dels incendis forestals, seguint el fil de les converses i conclusions sorgides de les activitats del cap de setmana, però afegint una perspectiva més global, de la mà de la Isabeau Ottolini i la Kathleen Uyttewaal, en conversa amb el també investigador del projecte PyroLife, l’Alexandre Molina. A continuació, en Martí Romaní, va compartir més en detall els objectius i característiques del projecte Edufire Toolkit, junt amb els materials actualment ja disponibles a la web del projecte, tant per a professorat de secundària com a per a l’estudiantat.
El següent bloc es centrava en el tema de la participació comunitària. La Dra. Míriam Arenas, investigadora d’Edufire Toolkit a la UOC, el va encetar compartint el procés d’elaboració i els continguts bàsics de la guia de participació comunitària, que estarà disponible a la pàgina web d’Edufire Toolkit. La Clàudia Torrens, també investigadora a la UOC, va presentar l’experiència de configurar un procés de participació comunitària en el marc de la prova pilot del projecte, realitzada a un Institut de Castelldefels. Vam donar a conèixer més sobre aquesta experiència de la mà de dos dels seus participants: l’Esther Gil, professora de l’institut involucrat i coordinadora del programa Erasmus+, sota el qual vam organitzar les activitats del projecte; i Gerard Magín, col·laborador del projecte “Ramats de foc” de la masia Can Domènech, una de les entitats col·laboradores. Ambdós van compartir l’experiència pròpia de la prova pilot i, a més, l’Esther va exposar la continuïtat de la feina entorn els incendis forestals que hi havia hagut fins el moment i la que es planteja pel futur, i el Gerard el potencial educatiu d’activitats com les que es duen a terme a Can Domènech. També es van posar de manifest els reptes organitzatius, institucionals i econòmics que apareixen en organitzar aquest tipus d’activitats educatives.
Al darrer bloc vam ampliar aquestes reflexions amb les intervencions de dues professores i investigadores a la UOC. La Dra. Asun Pié va situar la problemàtica en un context de crisi civilitzatòria a Occident, arrelada al capitalisme colonial i sostinguda sobre la violència contra la natura i alguns cossos humans. En aquest context, va proposar reorientar l’educació cap al foment del pensament crític, la reconnexió amb la comunitat i amb la resta d’éssers vius, i basada en la cura, on el treball des del cos esdevé central per recuperar la ressonància i el sentiment innat de vibrar i de voler connectar-nos i fer xarxa amb el nostre entorn més que humà. La Dra. Isabel Ruiz va emfatitzar la importància de superar les visions instrumentals de l’educació basades en la contraposició natura/cultura, per tornar a posar al centre la seva dimensió ètica i des d’una pedagogia de l’esperança, que ens ajuda a sortir de les visions catastrofistes. Una aposta per canviar els marcs de referència, aprofitant les transformacions legislatives que obren noves oportunitats per abordar la mirada ecosocial, i recuperar pràctiques d’educació a l’aire lliure i de reintroduir la natura a les escoles. Tot això, recordant la importància de l’avaluació de les pràctiques, però no només a curt termini, si volem respectar i comprendre els ritmes de les transformacions educatives.
L’últim torn de preguntes i respostes va esdevenir en un debat molt viu on aparegueren temes com el lloc que donem a la tecnologia en noves propostes educatives i l’ús intensiu que en fan les noves generacions. Vam tancar la jornada amb un petit taller dinamitzat per l’equip de la UOC en forma de debat dinàmic. Les participants van ser convidades a posicionar-se davant de sentències polèmiques sobre diferents qüestions, donant peu a petits debats. Això va permetre intercanviar opinions sobre l’objectivitat política d’aquests temes en contextos educatius; les dificultats per treballar amb adolescents per part d’actors comunitaris sense experiència amb aquest grup d’edat; el rol del professorat en l’educació sobre canvi climàtic i incendis forestals; o com abordar i acompanyar les emocions negatives que generen aquests temes amb estudiants tan joves, entre d’altres. Un intercanvi molt ric, que no vam poder allargar per falta de temps.
Per tant, tal i com es plantejava al títol de les jornades, el resultat va ser un exercici actiu d’enxarxament i aprenentatge mutu, on es van posar de manifest tant els enormes reptes que tenim per endavant en matèria d’incendis i canvi climàtic, com alguns dels camins que podem recórrer al futur des d’una educació esperançada, arrelada a la comunitat i l’entorn, que respecti i potencïi la diversitat, amb la participació activa d’uns adolescents amb necessitat d’estar més connectats amb el món per ajudar a transformar-lo.
